AULA DEBAT

El dimarts 26 de Febrer del 2019, al centre es va realitzar un aula debat on es va tractar el tema de les persones refugiades.

La dona que va venir  a explicar aquest tema ens va comentar que desde Escuela Con Alma es realitzen diversos projectes. La idea va sorgir a partir d'un grup de persones que defensen els drets humans i per poder realitzar certes tasques van haver de legalitzar-se com a intrument de defensa de d'aquestos drets.

El primer projecte del que es va parlar va ser THERMÓPHYLES que el que es va fer a Grècia. Els punts que es tractaren foren els seguents:

• Allí no hi ha interés en que les persones refugiades puguin accedir a una ciutadania igualitaria.
• Amb els pocs recursos que conten es crea una escola per als nens i les nenes amb educadors i educadores del mateix lloc (no amb persones externes a la situació)
• El fet d'ajudar pot causar conflicte. Moltes persones intenten aportar coses per el fet de sentir-se millor però a voltes donen coses que realment no es necessiten.

El segon i últim projecte tractat va ser DRAGONFLY que va ser en el que més es va centrar l'aula debat. Com a punts tractats trobem:

• Aquet projecte neix al nort de Serbia en l'any 2017 ( el conflicte es troba en la frontera amb Ungría).
• Han hagut persones detingudes per el fet d'oferir aigua i menjar a les persones que quasi moren en la frontera.
• En la frontera es troben a voltes a menys 20ºC i per torturar a les persones, les despullen, li tiren aigua freda i fins i tot les ataquen amb gossos.
• Hi ha una tanca d'acer que compraren a Espanya per copiar-li la idea de separar la frontera entre dos paíssos amb una.
• No existeix l'humanisme, allí les persones refugiades són coses i s'han de defendre de elles.
• Els productes que s'empren són d'allí, no es poden portar productes d'altres llocs i per aixó els aliments que menjen són pocs: patata, pastanaga, ous, iogurts i poca cosa més (carn i peix ni pensar-ho).
• Precíssament el menjar és el més difícil d'aconseguir. La roba es renta, per la dutxa es recícla l'aigua, però el menjar es una cosa que es necessita en quantitat cada día, cada persona.

Finalment li preguntarem algúns dubtes a la dona que estava exponent i les conclusións que treguerem de les preguntes foren:

• Que es necessari realitzar events de sensibilització.
• Que només es pot ajudar donant diners perque no es pot manar res a la frontera.
• Que l'asociació funciona a partir de les donacions privades.
• Que tenen una sede en L'espai Intercultural del Barri del Carme.
• Que un dels succesos que més els afectaren va ser que els varen detindre una volta per transportar a un inmigrant en un cotxe a l'hospital.

Des del meu punt de vista aquesta xerrada (a la que només assistirem tres alumnes de la classe) ens va fer canviar la visió que teniem del món. Per exemple al taller de Rap que ferem el divendres 1 de Març ( una de les properes entrades) quan ens van preguntar sobre qué ens sentiem privilegiats el meu grup va començar a parlar de tenir un telèfon bó i una escola digna, pero gràcies a aquesta xerrada altra companya i jo ens donarem compte de que sóm privilegiades les persones d'aquest "primer món" per el fet de tenir menjar i aigua ( i poso "primer món" entre cometes perque realment només hi ha un món en el que hi ha paíssos més desenvolupats i paíssos que fan que els altres no es puguin desdenvolupar), ja que per a aprendre es pot aprendre de qualsevol forma i de qualsevol cosa i tots podem aprendre, però no tots tenim les necessitats més bàsiques com menjar i beure covertes.

Pau García