10:00-11:30
COMUNICACIONS
-Acció comunitari i
desenvolupament local.
-Emprenedoria i
innovació.
-Infància i Joventut.
-Formació por a l'ASC
INFÀNCIA I JOVENTUT
1rs PONENTS
-CIUDAD DE TANAWWUE
-És un projecte en
procés que des l'àmbit de l'educació no formal vol arribar a tota la comunitat.
-Recursos emprats:
Contes en funció teatral.
-Fases: promocionar
l'obra, representar-la per primera volta obtenint un públic de 80 persones, i
promocionar la participació del barri per remarcar les relacions socials.
2ns PONENTS
-ASSOCIAÇÃO DE PROMOÇÃO
SOCIALCULTURAL E DEPORTIVA
-Projecte: COM A
DIFERENÇA A DINAMIZAR, A HORTA PEDAGÒGICA VAL-SE REALIZAR.
-Finalitat del
projecte: implementar la forma pedagògica com estratègia dinàmica per què sigui
un recurs facilitador ''ensino-aprendizagem'' per a persones amb diversitat
funcional i fomentar la participació en el treball col·lectiu
-Se exposa al treball
en horta.
-Metodologia: es
creen dos grups de deu persones amb limitacions. Per a aquestes persones s'ha
de definir un esforç per a elles, amb sessions curtes, respectant els límits de
cadascun.
-tasques: plantar,
regar, alimentar animals
3rs PONENTS
-Camp d'Aprenentatge
de la ciutat de Tarragona (Catalunya)
-Projecte: EL JUEGO EN LA
ANTIGÜEDAD CLÁSICA: UN PROYECTO COMÚN DE INMERSIÓN EN LA VIDA COTIDIANA DEL
PASADO.
-Objectius:
1-fer conèixer el
territori romà de Tarragona a la gent. (Tarragona es divideix en diverses
subàrees: romana, industrial, marítima, entre altres)
2-Crear una
metodologia activa i que tots els nens hi vulguin participar.
3-Crear un vincle
entre la cultura romana i l'actual.
4-Emprar el joc com a
llenguatge universal.
-XX jornada del
projecte, amb un total de 1935 alumnes participants.
-¿Per què el joc i la
joguina?
Per què fan que els
infants es facin preguntes, i es el seu centre de interès.
-Els jocs son
impartits per voluntaris (treballadors només hi ha cinc)
Als infants se'ls dona:
un passaport de control (amb gomets quan superen una activitat), un gomet d’identitat
(perquè sàpiguen a quin grup pertanyen), se'ls asigna un joc romà per cada
classe (perquè no vagin tots els centres al mateix punt) i per últim una bossa
amb llegums (ja que era la forma de canvi de l'època)
12:00-14:00 HUMAN
LIBRARY I ASC
''Present i futur de
l'ASC des d'una perspectiva transnacional''
José Antonio Caride.Catedràtic de Pedagogia Social de
la Universitat de Santiago de Compostela.
Jenny Sousa.Doctora en Estudis culturals per
les Universitats de Aveiro e do Minho. Llicenciada en ASC per l'Escola Superior
de EducaçÃo e Ciencias Sociais de Leiria.
Fabián Vilas.Socioanalista i Director
Centro Recreándonos.
Juliana Rodrigues.Professora de l'Escola d'Arts, Ciències
i Humanitats da Universidad de SÃo Paulo EACH/USP i Presidenta del Nodo Brasil
de la Red Iberoamericana de ASC.
Moderdor:Ricard
Catalá Gorgues.Professor de Secundària. Professor-tutor de la UNED. Expert
i formador en ASC.
En aquesta xerrada,
diversos instituts feren que alumnes pujaren a l'escenari per fer preguntes als
diversos ponents.
Primer aprofitant que
hi havia persones que traduïen el que es deia en llengua de signes, es va
plantejar que tothom pogués aprendre com es diu Animació Sociocultural, i es va
explicar al públic com ho havia de fer.
Una volta els alumnes
pujaren a l'escenari es va començar amb el torn de preguntes i es tractaren
temes des de
¿Perquè s'ha d’acabar
amb la pobresa extrema i no amb la riquesa extrema? fins ¿És necessari per a
una acció o transformació social emprar l'oci en l'ASC?.
Respecte a la primera
pregunta, va ser plantejada per el primer ponent, ja que defensava que no es
culpa del pobres ser pobres, però els rics no ajuden als demés, per això en
compte de eliminar la pobresa (cosa que faria que el nivell econòmic aumentés),
s'hauria d'eliminar la riquesa per que així hom viuria en un món amb una distinció
de classes no tan elevada, però açò no es pot fer, degut a que no es pot llevar
a les persones amb riquesa extrema això que han guanyat.
En quant a la segona
J.Sousa va defensar que sí es necessari emprar l'oci a causa que les persones
es relacionen i fan cosses al seu temps d'oci i per això s'ha d'aprofitar
aquest moment per fer que el col·lectiu pugui arribar a un nivell sociocultural
millor.
16:00-17:30 COMUNICACIONS
-Acció comunitari i
desenvolupament local.
-Gestió de les
diversitats.
-Gent Gran.
-Infància i Joventut.
-Formació por a l'ASC
INFÀNCIA I JOVENTUT
1rs PONENTS
-Sergio Buedo
Martínez.
-Projecte: L'ASC COM
METODOLOGIA DE INTERVENCIÒ SOCIOEDUCATIVA AMB INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA.
-Es tracta la
violència i drogodependència entre 12 i 15 anys en una situació de marginalitat
extrema.
-Des de la IAP es
creen petits grups i es realitzen dinàmiques en l'àmbit de l'oci per treure als
petits de la situació en la que viuen.
2ns PONENTS
-Mª Angeles Muelas Orejón i Berta
Castejón Jiménez.
Projecte: Realitzar
sortides al centre educatiu on treballes per fer que els alumnes coneguin el
patrimoni de la zona on viuen. Atenent a la diversitat ( s'ha d'organitzar una
excursió per als infants de forma que estiguin segurs a tota hora)
3rs PONENTS
-David Latorre
García.
-Projecte:
Participació juvenil.
-Objectius: Donar a conèixer
el concepte de participació, sabent el nivell d'implicació social.
-Tècnica Philips 66:
al final de esta tècnica als alumnes se'ls presenta un qüestionari .
4ts PONENTS
-Jordi Beltrán, Lidia Jordà, i
Andrea Gascò.
-Projecte: EL NOSTRE
ESPAI.
-Creació d'un punt
d'informació juvenil (PIJ) al centre IES Jordi de Sant Jordi.
-El projecte començà
amb una activitat que consistia en que els alumnes més petits havien de dibuixar
sense censura el que volien, i passaren de dibuixar coses sense sentit a fer
propostes interesant per al grup.
Pau García