Congrés RIA 2018 // 25 OCT

10:00-11:30 COMUNICACIONS

-Acció comunitari i desenvolupament local.

-Llenguatges artístics.

-Emprenedoria i innovació.

-Infància i Joventut.

-Formació por a l'ASC

INFÀNCIA I JOVENTUT

1rs PONENTS

-CIUDAD DE TANAWWUE

-És un projecte en procés que des l'àmbit de l'educació no formal vol arribar a tota la comunitat.

-Recursos emprats: Contes en funció teatral.

-Fases: promocionar l'obra, representar-la per primera volta obtenint un públic de 80 persones, i promocionar la participació del barri per remarcar les relacions socials.

2ns PONENTS

-ASSOCIAÇÃO DE PROMOÇÃO SOCIALCULTURAL E DEPORTIVA

-Projecte: COM A DIFERENÇA A DINAMIZAR, A HORTA PEDAGÒGICA VAL-SE REALIZAR.

-Finalitat del projecte: implementar la forma pedagògica com estratègia dinàmica per què sigui un recurs facilitador ''ensino-aprendizagem'' per a persones amb diversitat funcional i fomentar la participació en el treball col·lectiu

-Se exposa al treball en horta.

-Metodologia: es creen dos grups de deu persones amb limitacions. Per a aquestes persones s'ha de definir un esforç per a elles, amb sessions curtes, respectant els límits de cadascun.

-tasques: plantar, regar, alimentar animals

3rs PONENTS

-Camp d'Aprenentatge de la ciutat de Tarragona (Catalunya)

-Projecte: EL JUEGO EN LA ANTIGÜEDAD CLÁSICA: UN PROYECTO COMÚN DE INMERSIÓN EN LA VIDA COTIDIANA DEL PASADO.

-Objectius: 

1-fer conèixer el territori romà de Tarragona a la gent. (Tarragona es divideix en diverses subàrees: romana, industrial, marítima, entre altres)

2-Crear una metodologia activa i que tots els nens hi vulguin participar.

3-Crear un vincle entre la cultura romana i l'actual.

4-Emprar el joc com a llenguatge universal.

-XX jornada del projecte, amb un total de 1935 alumnes participants.

-¿Per què el joc i la joguina? 

Per què fan que els infants es facin preguntes, i es el seu centre de interès.

-Els jocs son impartits per voluntaris (treballadors només hi ha cinc)

Als infants se'ls dona: un passaport de control (amb gomets quan superen una activitat), un gomet d’identitat (perquè sàpiguen a quin grup pertanyen), se'ls asigna un joc romà per cada classe (perquè no vagin tots els centres al mateix punt) i per últim una bossa amb llegums (ja que era la forma de canvi de l'època)

12:00-14:00 HUMAN LIBRARY I ASC

''Present i futur de l'ASC des d'una perspectiva transnacional''

José Antonio Caride.Catedràtic de Pedagogia Social de la Universitat de Santiago de Compostela.

Jenny Sousa.Doctora en Estudis culturals per les Universitats de Aveiro e do Minho. Llicenciada en ASC per l'Escola Superior de EducaçÃo e Ciencias Sociais de Leiria.

Fabián Vilas.Socioanalista i Director  Centro Recreándonos.

Juliana Rodrigues.Professora de l'Escola d'Arts, Ciències i Humanitats da Universidad de SÃo Paulo EACH/USP i Presidenta del Nodo Brasil de la Red Iberoamericana de ASC.

Moderdor:Ricard Catalá Gorgues.Professor de Secundària. Professor-tutor de la UNED. Expert i formador en ASC.

En aquesta xerrada, diversos instituts feren que alumnes pujaren a l'escenari per fer preguntes als diversos ponents.

Primer aprofitant que hi havia persones que traduïen el que es deia en llengua de signes, es va plantejar que tothom pogués aprendre com es diu Animació Sociocultural, i es va explicar al públic com ho havia de fer.

Una volta els alumnes pujaren a l'escenari es va començar amb el torn de preguntes i es tractaren temes des de

¿Perquè s'ha d’acabar amb la pobresa extrema i no amb la riquesa extrema? fins ¿És necessari per a una acció o transformació social emprar l'oci en l'ASC?.

Respecte a la primera pregunta, va ser plantejada per el primer ponent, ja que defensava que no es culpa del pobres ser pobres, però els rics no ajuden als demés, per això en compte de eliminar la pobresa (cosa que faria que el nivell econòmic aumentés), s'hauria d'eliminar la riquesa per que així hom viuria en un món amb una distinció de classes no tan elevada, però açò no es pot fer, degut a que no es pot llevar a les persones amb riquesa extrema això que han guanyat.

En quant a la segona J.Sousa va defensar que sí es necessari emprar l'oci a causa que les persones es relacionen i fan cosses al seu temps d'oci i per això s'ha d'aprofitar aquest moment per fer que el col·lectiu pugui arribar a un nivell sociocultural millor.

16:00-17:30 COMUNICACIONS

-Acció comunitari i desenvolupament local.

-Gestió de les diversitats.

-Gent Gran.

-Infància i Joventut.

-Formació por a l'ASC

INFÀNCIA I JOVENTUT

1rs PONENTS

-Sergio Buedo Martínez.

-Projecte: L'ASC COM METODOLOGIA DE INTERVENCIÒ SOCIOEDUCATIVA AMB INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA.

-Es tracta la violència i drogodependència entre 12 i 15 anys en una situació de marginalitat extrema.

-Des de la IAP es creen petits grups i es realitzen dinàmiques en l'àmbit de l'oci per treure als petits de la situació en la que viuen.

2ns PONENTS

-Mª Angeles Muelas Orejón i Berta Castejón Jiménez.

Projecte: Realitzar sortides al centre educatiu on treballes per fer que els alumnes coneguin el patrimoni de la zona on viuen. Atenent a la diversitat ( s'ha d'organitzar una excursió per als infants de forma que estiguin segurs a tota hora)

3rs PONENTS

-David Latorre García.

-Projecte: Participació juvenil.

-Objectius: Donar a conèixer el concepte de participació, sabent el nivell d'implicació social.

-Tècnica Philips 66: al final de esta tècnica als alumnes se'ls presenta un qüestionari .

4ts PONENTS

-Jordi Beltrán, Lidia Jordà, i Andrea Gascò.

-Projecte: EL NOSTRE ESPAI.

-Creació d'un punt d'informació juvenil (PIJ) al centre IES Jordi de Sant Jordi.

-El projecte començà amb una activitat que consistia en que els alumnes més petits havien de dibuixar sense censura el que volien, i passaren de dibuixar coses sense sentit a fer propostes interesant per al grup.

 Pau García